Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d'investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó, un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977), L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). De la seva obra periodística destaquen Els catalans als camps nazis (1977) i L'agulla daurada (1986), a més del recull de cròniques Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).