Para envío
?[?] Podem visualitzar treballadors miners que extreuen carbó de les profunditats de la terra, un mineral destinat a la producció de combustible i, eventualment, de diamants. També podem concebre la tala d?extenses àrees de boscos per a la producció de carbó vegetal, per tal de ser emprat com a font d?energia calorífica. Però, també, podem concebre milers de dibuixos al carbonet, manuscrits, documents financers i xecs duplicats amb paper carbó, pintures, tintes, així com milions de fotocòpies i impressions làser, tots ells, instruments que han cooperat a estendre l?abast del sistema industrial i postindustrial, tant en el seu aspecte productiu i econòmic, com estètic i cognitiu.
[?] Podem arribar a la idea que dibuixar amb carbonet esdevé un treball de moviment de terres amb els dits, de desplaçaments, sedimentacions i extraccions matèriques.? (Trigo, 2023)
Festival és un llibre de dibuixos i una reflexió especulativa al voltant de les possibilitats del carbó, en tant que matèria primera lligada a la producció d?energia industrial i, al mateix temps, com a material vinculat a la representació artística. La sèrie de dibuixos amb carbonet que configuren el cos central d?aquesta publicació situen la matèria i la seva capacitat d?agència en un primer terme i dialoguen amb un cos textual que traça una possible carbonologia ?o un estudi o teoria del carbó?. En el cos de dibuixos, la matèria es presenta i s?organitza de la mateixa manera que ho fa a Carbonologia la matèria textual: com una espècie de flux d?energia lliure que es resisteix a ser fixat. En la seva inestabilitat, el treball traça connexions i línies de fuga que s?expandeixen en direccions imprevistes i que apunten cap a una altra forma de pensar en i de relacionar-nos amb allò material.
?
Ricardo Trigo (Palafrugell, 1980) és artista visual i doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. La seva pràctica es centra en l?exploració de les relacions que s?estableixen entre el paradigma computacional i l?art i, particularment, en investigar els processos de colonització científica i tècnica sobre el propi discurs de l?art. Des de l?any 2018, explora la possibilitat de concebre la producció artística com una forma de producció d?energia lliure, mentre que els seus treballs més recents es pensen i circulen al marge de les lògiques econòmiques que sostenen el sistema del mercat de l?art. Els seus projectes s?han presentat de forma individual al Centre d?Art La Capella de Barcelona (Background immunity, 2016), al Espacio Cultural La Limonera de Santa Cruz de Tenerife (Tirar la llave para romper la puerta, 2021) i a Ullastret (Colza, 2022).