Nunca se dio en la historia del anarquismo una paradoja como la acontecida durante la guerra civil española, en que varios anarquistas, envueltos en la disyuntiva de participar o no en la recuperación del gobierno constitucional, aceptaron ser ministros del gobierno de la II República. Y, asumido el reto, ¿cómo se las ingeniaron para gobernar sin gobernar? Federica Montseny, ministra de Sanidad. Juan Peiró, ministro de Trabajo. Juan López, ministro de Comercio, y Juan García Oliver, ministro de Interior, son los cuatro ministros anarquistas que Dolors Marín recupera para la historia reciente del Estado español. Algunos de sus innovadores proyectos ley de parejas de hecho, ley de adopción, exenciones penales, uso de pisos desocupados, alquileres subvencionados, comedores socialeshan seguido siendo punta de lanza de las reformas sociales hasta nuestros días.
MINISTROS ANARQUISTAS
AUTOR/A
MARÍN I SILVESTRE, DOLORS
Nascuda el 1957, és doctora en Història Contemporània. Experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis, ha treballat sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d'afinitat i la resistència armada al franquisme. Ha fet de documentalista i comissària d'exposicions, i d'assessora per a reportatges i pel·lícules. Entre altres llibres ha publicat Surrealisme i Etnografia amb Lluís Calvo; Clandestinos: El maquis contra el franquismo; La Barcelona Rebelde. Guía de una ciudad silenciada; Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes; i Ministros anarquistas. En l'actualitat, combina la docència universitària amb la seva feina com a assessora i documentalista en exposicions i a la televisió. Forma part de l'equip de redacció del Diccionari biogràfic de dones.