Avui, el meu fill Tonet m?ha preguntat, en sentir-me discutir i criticar rabiosament els estudiants de Nanterre: "Digues, mamà: tu la vols o no la vols, la revolució?".
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana guardonada amb el Premi d?Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, activista política membre del psuc, després de la Guerra Civil s?exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. A Si vas a París, papà... narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l?Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu. Teresa Pàmies ens parla dels estudiants revoltats, de les vagues obreres, del paper del Partit Comunista Francès, de la reacció de la burgesia, i de com la comunitat catalana exiliada vivia els fets, oscil·lant entre la participació activa i un aïllament intel·lectual.
És possible que la revolució hagi trucat a la porta? Si fos així: la hi obriran? Passarà de llarg? Confesso que no hi entenc res. Hi ha moments que em sembla viure una situació revolucionària; n?hi ha d?altres que tot ho veig emboirat per les gamberrades dels estudiants. Demà aniré a la Sorbona.
SI VAS A PARIS, PAPÁ..
DIARI DE MAIG DEL 1968
Precio: 14,00€
Sin stock, sujeto a disponibilidad en almacenes.
Libro disponible en la Distribuidora Traficantes de Sueños
Editorial:
Coleccion del libro:
Idioma:
Catalán
Número de páginas:
174
Dimensiones: 225 cm × 145 cm × 0 cm
Fecha de publicación:
2019
Materia:
ISBN:
978-84-16855-19-3
AUTOR/A
PÀMIES, TERESA
(Balaguer, 1919-Granada, 2012). Escritora en lengua catalana, fue dirigente de las JSUC y una de las fundadoras de la Aliança Nacional de la Dona Jove. Tras la Guerra Civil, se exilia en París. De allí viaja a la República Dominicana, Cuba y México. En 1947 vuelve a Europa para instalarse en Belgrado y posteriormente en Praga. Regresa en 1971 a España para recibir el Premio Josep Pla por Testamento a Praga, escrito junto con su padre.<BR>Entre su obra literaria, Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1974), Gent del meu exili (1975), Vacances aragoneses (1979) y Jardí enfonsat (1992).