Para envío
El Moviment Ibéric d'Alliberament (MIL) és un grup atípic que sorgeix a principis deis anys setanta, format per militants procedents de l'esquerra autónoma, de formació marxista heterodoxa, que s'identifica amb el consellisme, amb la tradició anarquista i el maquis llibertari, i que rep influencies del Maig francés i del situacionisme.
Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estrategia política son el recolzament de les lluites obreres i l'edició de textos propis o traduits amb qué donar suport teóric a aqüestes lluites, i criticar el burocratisme, l'autoritarisme i l'avantguardisme deis sindicáis i partits d'esquerra. Per poder portar a terme aquests dos objectius, recorrerán a l'acció directa, mitjancant atracaments -«expropiacions»- a entitats bancáries per donar suport a les caixes de resistencia deis vaguistes i per financar la publicació de la revista CÍA i altres i deis llibres d'Ediciones-Mayo 37.
El seu discurs clarament anticapitalista i no merament antifranquista, així com les critiques ferotges a les «forces democrátiques» que preparaven el Pacte de la Transició, per garantir la continuado del statu quo anterior, van provocar-ne l'áíllament polític. La conseqüéncia mes trágica d'aixó va ser la condemna a mort de Salvador Puig Antich, membre del MIL executat el 2 de marc de 1974, acusat de la mort d'un policia en un judici pie d'irregularitats, davant el silenci i la indiferencia de l'«oposició democrática».
